Tens patrimoni i no saps com organitzar el teu divorci?
dijous, 27 de novembre de 2025
Equip de comunicació
Quan un divorci afecta una parella amb un patrimoni rellevant —immobles, inversions, comptes, participacions empresarials o béns heretats— la ruptura deixa de ser només un procés emocional i es converteix en una qüestió jurídica i econòmica de primer ordre. En aquests casos, la manera com s’organitzi el patrimoni condiciona no només el repartiment de béns, sinó també l’estabilitat futura de cada membre de la parella.
A Espanya, el tractament dels béns durant el divorci depèn directament del règim econòmic matrimonial: societat de guanys o separació de béns. Aquest règim determina què forma part del patrimoni comú, quins béns es consideren privatius i quins s’han de valorar o liquidar. Quan no s’ha fet una planificació adequada, o existeix confusió entre titularitat i aportació, el procés pot derivar en conflictes, retards i decisions judicials que s’haurien pogut evitar.
Per això, abans d’iniciar qualsevol procediment de divorci —especialment quan existeix un patrimoni significatiu— és fonamental conèixer com funcionen els règims econòmics, quins béns poden entrar en disputa i com s’organitza la liquidació per protegir els interessos de cada part.
Què passa amb el patrimoni en un divorci? El paper del règim econòmic
El punt de partida per entendre com es reparteix el patrimoni en un divorci és el règim econòmic matrimonial, que actua com a marc legal per determinar quins béns pertanyen a ambdós cònjuges i quins són privatius de cadascun.
A Espanya, els dos règims més comuns són:
1. Societat de guanys
És el règim més habitual a gran part del territori espanyol (excepte en comunitats amb dret civil propi, com Catalunya o les Balears, on el règim per defecte és la separació de béns). En la societat de guanys, es consideren comuns, per regla general, els béns adquirits durant el matrimoni, independentment de qui consti com a titular.
Això inclou:
- Ingressos d’ambdós cònjuges
- Immobles adquirits durant el matrimoni
- Vehicles, mobiliari i béns duradors
- Comptes bancaris on es dipositen els salaris comuns
- Inversions realitzades amb diners de la societat de guanys
No obstant això, són privatius (excepte prova en contra):
- Béns adquirits abans del matrimoni
- Herències i donacions rebudes a títol individual
- Béns comprats amb diners privatius degudament acreditats
El repte en molts divorcis sorgeix quan hi ha barreges econòmiques: per exemple, un immoble privatiu millorat amb diners comuns, o una inversió mixta on hi ha aportacions d’ambdós cònjuges.
2. Separació de béns
En aquest règim, cada cònjuge conserva la propietat dels béns que va adquirir abans i durant el matrimoni. És un règim que aporta claredat, però no elimina completament les zones de conflicte. És freqüent que un dels cònjuges reclami reintegraments per aportacions realitzades al patrimoni de l’altre, o que es discuteixi si determinades millores han de ser compensades econòmicament.
En ambdós règims, a més, no només s’analitzen els béns: també els deutes poden ser comuns o privatius, i la seva distribució en el divorci pot tenir un impacte significatiu.
Per tant, el règim econòmic matrimonial condiciona completament la manera com s’organitza i es reparteix el patrimoni. Conèixer-lo des del principi permet preparar un divorci més ordenat, evitar disputes i protegir adequadament els béns de cada part.
Societat de guanys: com es reparteixen els béns comuns
Quan el matrimoni està sotmès al règim de societat de guanys, el divorci comporta la dissolució de la societat de guanys i, amb això, la necessitat d’inventariar, valorar i liquidar tots els béns i deutes comuns. Aquest procés pot ser senzill quan el patrimoni és reduït, però es complica notablement quan hi ha immobles, inversions o actius difícils de valorar.
Quins béns es consideren de la societat de guanys?
Com a regla general (arts. 1347 i següents del Codi Civil), són de la societat de guanys:
- Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni
- Els ingressos de qualsevol treball o activitat professional
- Els fruits, rendes i rendiments de béns privatius
- Les inversions o adquisicions realitzades amb fons comuns
- Comptes bancaris on s’han dipositat ingressos matrimonials
Béns privatius que poden generar conflicte
Tot i que els béns privatius no es reparteixen, sí que poden originar controvèrsies per:
- Millores realitzades amb diners comuns en un bé privatiu
- Pagaments d’hipoteca d’un bé privatiu efectuats amb diners de la societat de guanys
- Inversions mixtes, per exemple, habitatge comprat parcialment amb diners privatius i parcialment amb diners comuns
- Aportacions no documentades, que dificulten acreditar l’origen del capital
En tots aquests casos, el cònjuge perjudicat té dret a reintegraments o compensacions econòmiques que s’han de calcular amb precisió.
Com es reparteix la societat de guanys
El procés habitual consta de tres passos:
Inventari de béns i deutes
- S’identifiquen i classifiquen els béns de la societat de guanys i els privatius
- També s’inclouen els deutes comuns contrets durant el matrimoni
Valoració del patrimoni
- Es valoren els immobles
- Es determina el valor de vehicles, inversions, comptes bancaris, negocis, etc.
- En casos complexos poden intervenir perits o auditors
Liquidació i adjudicació
- Cada cònjuge rep béns per un valor equivalent al 50% de la massa de la societat de guanys.
- Si no és possible dividir físicament un bé (per exemple, un habitatge), es ven o es compensa econòmicament una de les parts.
El régimen de gananciales, en teoría sencillo, puede volverse especialmente complejo cuando existen empresas, patrimonio financiero, bienes heredados parcialmente, o inversiones a nombre de uno solo de los cónyuges.
Per això, la intervenció d’un professional especialitzat és clau per evitar desequilibris i assegurar una liquidació justa i conforme a dret.
Separació de béns: sembla senzill, però no sempre ho és
El règim de separació de béns, comú en territoris com Catalunya o les Balears i escollit voluntàriament en moltes altres comunitats, sol considerar-se l’opció “més senzilla” per organitzar un divorci. Tanmateix, la pràctica demostra que també pot generar conflictes quan el patrimoni és elevat o hi ha una barreja d’aportacions i despeses durant el matrimoni.
Què es considera bé privatiu en la separació de béns?
Com a regla general, són privatius:
- Els béns adquirits abans o durant el matrimoni per cada cònjuge
- Les rendes o ingressos obtinguts individualment
- Herències i donacions
- Béns adquirits exclusivament amb diners privatius
En teoria, cadascun manté el que va comprar i el que té al seu nom. Però, en la pràctica, aquesta norma es complica quan no hi ha una clara separació financera dins del matrimoni.
Zones de conflicte més habituals
Fins i tot en la separació de béns, poden sorgir controvèrsies rellevants:
1. Aportacions econòmiques entre cònjuges
Si un ajuda l’altre a adquirir un bé (per exemple, pagant part de l’entrada d’un habitatge privatiu o amortitzant quotes hipotecàries), pot existir un dret de crèdit o reintegrament que s’ha de valorar amb cura.
2. Millores o reformes en béns privatius
Les millores realitzades amb diners comuns o amb aportacions de l’altre cònjuge generen compensacions econòmiques. Això és freqüent en habitatges privatius reformats durant el matrimoni.
3. Barreja de fons
Quan es barregen fons privatius i comuns en un mateix compte o inversió, es perd la claredat sobre l’origen dels diners. Això pot donar lloc a discussions sobre la naturalesa del bé o sobre reintegraments pendents.
4. Empreses i participacions societàries
Tot i que la titularitat sigui privativa, la participació de l’altre cònjuge en l’activitat del negoci, o les aportacions indirectes (per exemple, cobrir despeses comunes per permetre el creixement de l’empresa), poden generar reclamacions complexes.
La separació de béns ofereix més claredat que la societat de guanys, però no elimina la necessitat d’analitzar cada cas amb detall. L’existència d’aportacions, millores, finançament compartit o treball indirecte en l’activitat econòmica d’un dels cònjuges fa imprescindible documentar, justificar i valorar amb precisió cada operació.
En divorcis amb patrimoni rellevant, fins i tot sota separació de béns, és habitual recórrer a advocats especialitzats i, en ocasions, a perits econòmics per calcular compensacions i evitar desequilibris.
Com es valora i es reparteix un patrimoni complex
Quan una parella acumula un patrimoni significatiu, el divorci exigeix una anàlisi minuciosa de cada actiu. No n’hi ha prou amb dividir “al 50%”: cal identificar, valorar i classificar tot el patrimoni, així com els deutes associats. En molts casos, aquesta fase és més important —i més delicada— que el propi procediment de divorci.
Adjudicar el bé a un dels cònjuges i compensar econòmicament l’altre.
El procés comença amb l’elaboració d’un inventari que ha d’incloure:
- Immobles i propietats urbanes o rústiques.
- Vehicles.
- Comptes bancaris i dipòsits.
- Fons d’inversió, accions i altres actius financers.
- Plans de pensions i productes d’estalvi.
- Participacions en societats o negocis familiars.
- Herències i donacions.
- Deutes hipotecaris, préstecs i obligacions comunes.
Aquest inventari ha de classificar quins béns són de la societat de guanys (o comuns) i quins són privatius, així com detectar possibles barreges de patrimoni que puguin generar compensacions.
Vendre l’immoble o actiu i repartir l’import.
Per evitar conflictes, la valoració s’ha de basar en criteris objectius:
- Immobles: es recorre a taxacions oficials o valoracions immobiliàries de mercat.
- Negocis i participacions empresarials: la seva valoració requereix anàlisi comptable, fluxos de caixa, balanços actualitzats i, sovint, informes pericials especialitzats.
- Inversions financeres: es valoren segons l’estat actual del mercat i la documentació disponible.
- Béns mobles i vehicles: poden valorar-se mitjançant guies oficials o taxacions professionals.
La intervenció d’especialistes és habitual quan el patrimoni inclou actius complexos o de difícil valoració.
Mantenir la copropietat temporalment, tot i que sol ser una solució excepcional.
Un cop valorats tots els béns, el repartiment depèn del règim econòmic:
- En la societat de guanys, cada cònjuge té dret al 50% del valor total del patrimoni comú.
- En la separació de béns, cadascun manté el que és seu, però poden existir crèdits o reintegraments si hi va haver aportacions mútues.
Quan no és possible dividir un bé indivisible (com un habitatge o una empresa), existeixen diverses opcions:
- Adjudicar el bé a un dels cònjuges i compensar econòmicament l’altre.
- Vendre l’immoble o actiu i repartir l’import.
- Mantenir la copropietat temporalment, tot i que sol ser una solució excepcional.
Documentació: clau per evitar conflictes
La documentació financera, fiscal i registral és essencial. La manca de documents pot complicar el procés, alentir la valoració i fins i tot generar decisions judicials desfavorables.
Conclusió i recomanacions essencials
Quan existeix patrimoni, un divorci requereix una cosa més que acords emocionals: exigeix claredat jurídica, ordre documental i una estratègia que eviti errors costosos. Conèixer el règim econòmic matrimonial, diferenciar entre béns privatius i comuns i valorar correctament el patrimoni són passos imprescindibles per garantir un repartiment just i evitar conflictes innecessaris.
Si et trobes davant d’un divorci amb béns, inversions o negocis pel mig, comptar amb assessorament especialitzat és la manera més segura de protegir els teus interessos. En aquests casos, una revisió professional del patrimoni, de la documentació i de les possibles compensacions econòmiques marca la diferència entre un procés ordenat i un conflicte prolongat.
L’equip de GRÀCIACALBET et pot ajudar a analitzar la teva situació, organitzar el teu patrimoni i planificar un procediment de divorci que protegeixi els teus drets i garanteixi solucions equilibrades.
