El transport de mercaderies és un pilar fonamental pel comerç global. No obstant això, les incidències com danys, pèrdues o retards en l’entrega de mercaderies són problemes molt freqüents que poden afectar a la relació entre empreses, generant incertesa i fins i tot conflictes. En els últims mesos, he estat intervenint en unes negociacions en que l'empresa destinatària de les mercaderies ha retingut l’import d’una factura a un transportista per una suposada manca de lliurament de part de la mercaderia. És necessari saber com actuar per evitar aquesta situació, perquè la informació és poder. A continuació, analitzarem la normativa internacional i nacional dels lliuraments de mercaderies per carretera per determinar la forma correcte de procedir davant d’aquestes situacions.
El Conveni de Ginebra 1956: transport de mercaderies europeu
A Europa, el Conveni de Ginebra de 1956 (CMR) és el que regula el contracte de transport terrestre de mercaderies entre estats membres de la Unió Europea. La primera idea clau és que el contracte de transport es regula a la Carta de Port, encara que la seva absència, irregularitat o pèrdua no afecta a l’existència o validesa del contracte de transport, d'acord amb l’article 4 CMR.
Entrant en matèria, és important retenir que el transportista està obligat a revisar l’exactitud de les mencions de la Carta de Port com el nombre de paquets, marques i números, l’estat aparent de la mercaderia i el seu embalatge en el moment de fer-se càrrec de la mercaderia. Però, què passa si la mercaderia carregada no és la que consta a la Carta de Port? El mateix Conveni regula que si el transportista no té mitjans raonables per verificar l’exactitud de les dades de la Carta de Port, podrà anotar-hi una reserva en aquest sentit. És a dir, si com a transportista no es tenen els mitjans per acreditar l’estat de les mercaderies, per exemple, perquè no és responsable de la càrrega i la descàrrega, sinó exclusivament del transport de les mercaderies, és prudent que faci una reserva a la Carta de Port, en la que justifiqui aquesta impossibilitat per comprovar l’estat de la mercaderia transportada.
No obstant, les reserves no comprometen al remitent de la mercaderia si no les ha acceptat expressament. Per tant, el meu consell és que, com a norma general, les empreses remitents no signin cap Carta de Port si hi ha alguna reserva anotada, sense abans estudiar bé el tipus de reserva i el seu contingut.
Com a destinatària, les reserves per pèrdues o danys en la mercaderia s’han de realitzar en el moment del lliurament o en els set dies següents —excloent diumenges i festius— si els danys són ocults. És indispensable fer reserves dins del termini legal. En caso contrari, les mercaderies s’entendran entregades sense incidencies, tal com consti a la Carta de Port.
Si no es fan constar reserves en el termini establert, es perd tot dret a exercitar les accions legals per reclamar. I si les reserves s’han efectuat conforme la llei, el termini de prescripció per exercitar les accions és molt breu: 1 any, excepte els casos de dol o negligència greu, en els que el termini s’estén a 3 anys, d’acord amb l’article 32 CMR.
Com assessora del transportista, em vaig trobar que el meu client no s’encarregava de la càrrega i descàrrega dels camions, però no va fer cap reserva a la Carta de Port que justifiqués la impossibilitat d'examinar la mercaderia, que ja es va trobar embalada. Per altra banda, l’empresa destinatària va fer una reserva en el moment de lliurar la mercaderia, de manera concreta i justificada, dient que l’entrega era incompleta i que faltaven 5 palets de producte. El xofer del transportista va signar conforme, segurament perqué ni tan sols es va fixar en l'existència d'una reserva a la Carta de Port. Això va dur al meu client al pitjor escenari possible: com a transportista va perdre tota oportunitat de defensa, ja que 1) no va fer menció de la impossibilitat d'examinar la mercaderia que s’havia de transportar; 2) la destinatària va fer reserva en la Carta de Port en el moment de lliurament de la mercaderia, correctament raonada; i 3) el xofer de la transportista va signar la reserva.
Per això és tan important conèixer la normativa de transport de mercaderies, perquè pot ser la diferència entre ser responsable o no segons la Llei. En el present cas, el nostre client va aprendre una bona lliçó, a banda d’endur-se un curset accelerat de la mà de GRÀCIACALBET sobre l’aplicabilitat pràctica de la normativa del transport internacional de mercaderies.
Normativa nacional: Llei de contracte de transport terrestre de mercaderies
A Espanya, la Llei 15/2009, d’11 de novembre, és la que regula el transport de mercaderies i constitueix la base jurídica per les empreses que s’enfronten a problemes de danys o pèrdues de mercaderia durant el transport, en operacions nacionals o quan no sigui d’aplicació la normativa internacional i es pugui aplicar la normativa espanyola, d’acord amb les normes de dret internacional privat.
En el preàmbul de la Llei ja s’especifica que se segueixen molt prop els convenis CMR —Conveni de Ginebra de 1956— i CIM —Conveni de Berna de 1970, pel transport de mercaderies per ferrocarril—, per que la regulació és molt similar.
El primer que s’ha de ressaltar de la normativa nacional és que el transportista «respondrà davant del carregador de la realització íntegra del transport», segons l’article 6 Llei 15/2009. I això amb independència de si executa el transport pels seus propis mitjans o a través d’un tercer. Per tant, existeix un règim de responsabilitat quasi objectiva, que moltes vegades els transportistes desconeixen.
De la mateixa manera que la normativa internacional, ha d’existir una Carta de Port que detalli tot allò que sigui imprescindible per identificar el contracte: el lloc i la data d’emissió; el nom del carregador i de l’expedidor; el nom del portador o, si escau, del tercer que rebi les mercaderies; la data i lloc de la recepció de la mercaderia; etc. Tanmateix, l’absència o irregularitat a la Carta de Port no produirà la inexistència o la nul·litat del contracte, de conformitat amb l’article 13 Llei 15/2009.
La llei espanyola, igual que el Conveni de Ginebra de 1956, diu que el portador (transportista) ha de comprovar l’estat aparent i embalatge de la mercaderia en el moment de la seva recepció. Si, com el cas concret del nostre client, el transportista no és qui carrega i descarrega les mercaderies i, per tant, no té mitjans per efectuar el reconeixement de la mercaderia, ho haurà de fer constar a la Carta de Port. I vista la responsabilitat quasi objectiva de la Llei, aquesta reserva es torna imprescindible per evitar respondre per danys o defectes que no corresponen al transportista.
Els terminis de la Llei nacional són els mateixos que en l’àmbit europeu: les reserves per danys o defectes aparents s’han de fer en el moment de la recepció de les mercaderies o al cap de set dies següents de l’entrega, en cas de danys o desperfectes ocults (article 60). Les reserves s’han de fer sempre per escrit i de forma motivada. En cap cas la jurisprudència ha considerat vàlides les queixes generalitzades, sinó que s’ha d’identificar la mercaderia concreta que ha patit danys, pèrdua o retard. Igual que a la normativa internacional, si no es realitzen les reserves dins del termini, s’entendrà que la mercaderia s’ha lliurat en bon estat i es perdrà qualsevol dret a reclamar.
Des del punt de vista del transportista, el més important és indicar a la Carta de Port que no es tenen els mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia i, en tot cas, no signar cap reserva a la Carta de Port feta pel remitent o destinatari sense abans comprovar la seva veracitat.
Com a la normativa internacional, si s’efectuen les reserves de forma correcta, el termini de prescripció per exercitar les accions que derivin del contracte és d’1 any, excepte en els casos de dol o culpa greu, en els que el termini s’amplia fins a 2 anys (article 79). I és aquí on veiem una de les principals diferències amb la normativa internacional, ja que, en el cas de dol o culpa greu, a Espanya el termini es pot ampliar fins a 2 anys, mentre que, al Conveni de Ginebra, es pot ampliar fins a 3 anys.
Com a receptor, és fonamental posar per escrit les reserves al transportista, amb una descripció concreta de la pèrdua o el defecte en el moment del lliurament a la mateixa Carta de Port o, en el seu cas, si els defectes són ocults, en els 7 dies següents.
Per tant, des del punt de vista del transportista, el més important és fer constar que no es tenen els mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia en el moment de l’inici del transport i, en tot cas, no signar cap reserva feta pel remitent o destinatari, ja que, segons l’article 48, el portador no respondrà de la pèrdua total o parcial de les mercaderies si prova que la pèrdua, avaria o retard han estat ocasionats per culpa del carregador o destinatari.
Com destinatari, és fonamental manifestar per escrit les reserves al transportista, amb una descripció concreta de la pèrdua o averia en el moment del lliurament o, si és procedent, fins set dies després, ja que, si no es formulen les reserves dins de termini, es presumirà que les mercaderies van ser lliurades en l’estat descrit a la Carta de Port.
Conclusions: la informació és poder
Cada dia es lliuren tones de productes a través del transport terrestre. La nostra economia està fonamentada en el transport de mercaderies que els lliuraments es fan com una acció automàtica. No obstant això, conèixer les quatre claus bàsiques de la regulació del transport de mercaderies terrestre, sigui nacional o internacional, pot marcar la diferència. És tan simple com fer una anotació breu, però concreta, a la Carta de Port o, en cas que inclogui reserves, no signar-la o signar-la “amb disconformitat”.
Si, com a transportista, no es tenen els mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia abans de l’inici del transport, s’ha de fer constar a la Carta de Port. Si, com a destinatari, no quadra la mercaderia que es rep —o té algun defecte aparent—, s’ha de fer constar a la Carta de Port en el moment de l’entrega i, si es es detecta algun defecte ocult, en els 7 dies següents. Si no es fan les reserves, es perdrà qualsevol dret a reclamació. A banda, com a transportista, generalment es millor no signar les reserves fetes pel destinatari, perquè això comportarà la seva admissió.
Tenir aquestes nocions bàsiques i poder-les traslladar als xofers i transportistes que executen els lliuraments o al personal que rep les mercaderies és essencial per reduir i prevenir conflictes en el futur.
A GRÀCIACALBET podem ajudar-te. No dubtis a assessorar-te per saber com reclamar i protegir els teus drets.
Per Paula Gómez, ICAB 48120.
