El transport de mercaderies per carretera.
Consells pràctics per a transportistes i receptors de la mercaderia.
divendres, 3 de gener de 2025
Paula Gómez
El transport de mercaderies és un pilar fonamental per al comerç global. No obstant això, les incidències com danys, pèrdues o retards en el lliurament de les mercaderies són problemes molt freqüents que poden afectar la relació entre empreses, generant incertesa i fins i tot conflictes. En els darrers mesos he estat intervenint en negociacions en què l’empresa destinatària de les mercaderies ha retingut l’import d’una factura a la transportista per, segons ells, manca de lliurament d’una part de la mercaderia. És necessari saber com actuar per evitar aquestes situacions, perquè la informació és poder. A continuació, analitzarem la normativa internacional i nacional del lliurament de mercaderies per carretera per determinar la manera adequada de procedir davant d’aquestes situacions.
El Conveni de Ginebra de 1956: transport de mercaderies europeu.
A Europa, el Conveni de Ginebra de 1956 (CMR) és el que regula el contracte de transport terrestre de mercaderies entre els Estats Membres de la Unió Europea. La primera idea clau és que el contracte de transport es regula a la Carta de Port, encara que la seva absència, irregularitat o pèrdua no afecta l’existència o validesa del contracte de transport, de conformitat amb l’article 4 CMR.
Entrant en matèria, és important retenir que el transportista està obligat a revisar l’exactitud de les mencions a la Carta de Port relatives al nombre de paquets, així com marques i números, l’estat aparent de la mercaderia i el seu embalatge en el moment de fer-se’n càrrec. Però, què passa si la mercaderia carregada no és la que consta a la Carta de Port? El mateix Conveni regula que si el transportista no té mitjans raonables per verificar l’exactitud de les dades de la Carta de Port, podrà anotar-hi les seves reserves. És a dir, si com a transportista no es tenen mitjans per acreditar l’estat de les mercaderies, per exemple perquè no és l’encarregat de la càrrega i descàrrega de les mercaderies, és prudent que faci una reserva a la Carta de Port, en què justifiqui la manca de mitjans per a la comprovació de l’estat de la mercaderia transportada.
No obstant això, les reserves no comprometen el remitent de la mercaderia si no les ha acceptat expressament. Per tant, el meu consell és que, per norma general, les empreses remitents no signin cap Carta de Port si hi ha alguna reserva anotada, sense abans estudiar bé el tipus de reserva i el seu contingut.
Com a destinatària, les reserves per pèrdues o danys en la mercaderia s’han de fer en el moment del lliurament si són danys aparents, o en els set dies següents —excloent diumenges i festius— si els danys són ocults. És indispensable fer reserves dins del termini legal, ja que, si no, s’entendrà que les mercaderies han estat lliurades tal com consten descrites a la Carta de Port.
Si no es fan les reserves en el termini previst a la normativa, es perd tot dret a exercitar les accions legals per reclamar. I si les reserves s’han fet conforme a la llei, el termini de prescripció per exercitar les accions és molt breu: 1 any, llevat en cas de dol o negligència greu, en què el termini s’estén a 3 anys, de conformitat amb l’article 32 CMR.
Com a assessora de l’empresa transportista, em vaig trobar que el meu client no es va encarregar de la càrrega i descàrrega dels camions, però no va fer cap reserva a la Carta de Port que justifiqués la manca de mitjans per examinar la mercaderia. D’altra banda, l’empresa destinatària va fer reserva en el moment del lliurament de la mercaderia, de manera concreta i justificada, dient que el lliurament era incomplet, i que faltaven 5 palets de producte, i el transportista va signar conforme. Això va portar el meu client al pitjor escenari possible: el transportista va perdre qualsevol oportunitat de defensa, ja que 1) no va fer menció de la seva manca de mitjans per examinar la mercaderia que havia de transportar; 2) la destinatària va fer reserva a la Carta de Port en el moment del lliurament de la pèrdua de mercaderia, degudament raonada i; 3) la transportista va signar aquesta reserva.
Per això és tan important conèixer la normativa de transport de mercaderies, ja que pot ser la diferència entre ser responsable o no segons la Llei. En el cas present, el nostre client va aprendre una bona lliçó, a més d’endur-se un curset accelerat de la mà de GRÀCIACALBET sobre l’aplicació pràctica de la normativa de transport internacional de mercaderies.
Normativa nacional: Llei de contracte de transport terrestre de mercaderies
A Espanya, la Llei 15/2009, d’11 de novembre, és la que regula el transport de mercaderies i constitueix la base jurídica per a les empreses que s’enfronten a problemes de danys o pèrdues de mercaderia durant el transport, en operacions nacionals o quan no correspongui aplicar la normativa internacional i es pugui aplicar la normativa espanyola, d’acord amb les normes de dret internacional privat.
En el preàmbul de la Llei, ja s’especifica que se segueixen molt de prop els convenis CMR —Conveni de Ginebra de 1956— i CIM —Conveni de Berna de 1970, per al transport de mercaderies per ferrocarril—, de manera que la regulació és molt similar.
El primer que cal destacar de la normativa nacional és que el transportista «respondrà davant el carregador de la realització íntegra del transport», segons l’article 6 de la Llei 15/2009. I això amb independència de si executa el transport amb els seus propis mitjans o a través d’un tercer. Per tant, existeix un règim de responsabilitat quasi objectiva, que moltes vegades els transportistes desconeixen.
De la mateixa manera que la normativa internacional, ha d’existir una Carta de Port que detalli tot allò que sigui imprescindible per identificar el contracte, el lloc i la data d’emissió; el nom del carregador i de l’expedidor; el nom del transportista o, si escau, del tercer que rebi les mercaderies; la data i el lloc de la recepció de la mercaderia, etc. No obstant això, com en la normativa internacional, l’absència o irregularitat de la Carta de Port no produirà la inexistència o la nul·litat del contracte, de conformitat amb l’article 13 de la Llei.
La Llei espanyola, igual que el Conveni de Ginebra de 1956, diu que el transportista ha de comprovar l’estat aparent i l’embalatge de la mercaderia en el moment de la seva recepció. Si, com en el cas concret del nostre client, el transportista no és qui carrega i descarrega les mercaderies i, per tant, no té mitjans per efectuar el reconeixement de la mercaderia, ho haurà de fer constar així a la Carta de Port. I, vista la responsabilitat quasi objectiva de la Llei, aquesta reserva esdevé imprescindible per evitar respondre per danys o defectes que no corresponen al transportista.
Els terminis de la Llei nacional són els mateixos que a nivell europeu: les reserves per danys o defectes aparents s’han de fer en el moment de recepció de les mercaderies o als 7 dies següents del lliurament en cas de danys o defectes ocults (article 60). Les reserves s’han de fer sempre per escrit i de manera motivada. En cap cas la jurisprudència ha considerat vàlides les queixes generalitzades, sinó que s’ha d’identificar la mercaderia concreta que ha patit danys, pèrdua o retard. Igual que la normativa internacional, si no es fan les reserves dins del termini, s’entendrà que la mercaderia s’ha lliurat en bon estat i es perdrà qualsevol dret a reclamar.
Des del punt de vista del transportista, el més important és indicar a la Carta de Port que no es tenen els mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia i, en tot cas, no signar cap reserva feta a la Carta de Port pel remitent o destinatari sense abans comprovar-ne la veracitat.
Com en la normativa internacional, si es fan les reserves de manera correcta, el termini de prescripció per exercitar les accions que derivin del contracte és d’1 any, llevat en casos de dol o culpa greu, en què el termini s’amplia a 2 anys (article 79). I és aquí on veiem una de les principals diferències amb la normativa internacional, ja que, en el cas de dol o culpa greu, a Espanya el termini es pot ampliar fins a 2 anys mentre que, en el Conveni de Ginebra, es pot ampliar fins a 3 anys.
Com a destinatari, és fonamental posar per escrit les reserves al transportista, descrivint la pèrdua o defecte en el moment del lliurament a la mateixa Carta de Port o, si escau, si els defectes són ocults, en els 7 dies següents.
Per tant, des del punt de vista del transportista, el més important és fer constar que no es tenen els mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia en el moment de l’inici del transport i, en tot cas, no signar cap reserva feta pel remitent o destinatari, ja que, segons l’article 48, el transportista no respondrà de la pèrdua total o parcial de les mercaderies si prova que la pèrdua, l’avaria o el retard han estat ocasionats per culpa del carregador o del destinatari.
Com a destinatari, és fonamental manifestar per escrit les reserves al transportista, descrivint la pèrdua o l’avaria en el moment del lliurament o, si escau, fins a 7 dies després, ja que, si no es formulen aquestes reserves, es presumirà que les mercaderies han estat lliurades en l’estat descrit a la Carta de Port.
La informació és poder
Cada dia s’entreguen tones de productes a través del transport terrestre. La nostra economia està tan sustentada en el transport de mercaderies que es produeixen com quelcom automàtic. No obstant això, conèixer les quatre claus bàsiques de la regulació del transport de mercaderies terrestre, ja sigui nacional o internacional, pot marcar la diferència. És tan simple com fer una anotació breu però concreta a la Carta de Port o, en cas que inclogui reserves, no signar-la o signar-la amb un «no conforme».
Si, com a transportista, no es tenen mitjans per comprovar l’estat de la mercaderia abans de l’inici del transport, s’ha de fer constar a la Carta de Port. Si, com a destinatari, no quadra la mercaderia que es rep —o té algun defecte aparent—, s’ha de fer constar a la Carta de Port en el moment del lliurament i, si es percep algun defecte ocult, en els 7 dies següents. Si no es fan les reserves, es perdrà qualsevol dret a reclamació. A més, com a transportista, per norma general no s’han de signar les reserves realitzades pel destinatari, perquè això comportarà la seva admissió.
Tenir aquestes nocions bàsiques i poder-les traslladar als xofers i transportistes que executen el lliurament és essencial per reduir i prevenir els conflictes en el futur.
A GRÀCIACALBET, et podem ajudar. No dubtis a assessorar-te per saber com reclamar i protegir els teus drets.
