La tempesta passa… i comença la burocràcia
La tempesta darrere la tempesta
divendres, 17 d’octubre de 2025
Equip de comunicació
Quan les pluges cessen i el cel s’obre, comença una fase molt més silenciosa, però igual de devastadora: la dels tràmits, les reclamacions i l’espera.
Les recents DANAs que han colpejat el País Valencià i Catalunya han deixat un escenari de carrers inundats, habitatges inhabitables i negocis paralitzats. Però, com sol passar, el veritable desafiament no és a l’aigua, sinó en el paperam que ve després.
En els darrers anys, cada fenomen meteorològic extrem ha revelat una mateixa realitat: l’accés a les indemnitzacions i a les ajudes públiques continua essent un laberint burocràtic. Les asseguradores s’aferren a la lletra petita, les administracions saturades triguen setmanes a respondre i molts afectats descobreixen massa tard que la seva pòlissa no cobreix ni la meitat dels danys patits.
A això s’hi afegeix la desigualtat en les respostes institucionals. Mentre algunes comunitats activen amb rapidesa les ajudes per emergència, d’altres s’enfronten a retards administratius que deixen centenars de famílies i petits negocis sense suport immediat.
Al País Valencià, per exemple, després de la DANA de setembre, l’anunci d’un paquet d’ajudes de 350 milions va arribar setmanes després dels danys, però la seva aplicació pràctica continua sent incerta. I a Catalunya, alguns municipis afectats encara esperen la valoració dels danys per poder accedir als fons promesos.
El temps, en aquests casos, juga sempre en contra: els terminis per reclamar són breus, les condicions tècniques són confuses i la càrrega emocional que acompanya una catàstrofe no en facilita la gestió. Entendre aquest entramat legal i administratiu es converteix en una cursa de fons que exigeix rigor, documentació i estratègia.
Perquè després de cada tempesta, el més difícil no sempre és reconstruir els murs… sinó recuperar els drets.
Què cobreixen les assegurances (i què sol quedar fora)
Quan una DANA o qualsevol catàstrofe natural colpeja, la reacció immediata de molts afectats és recórrer a la seva assegurança. Però, en la pràctica, descobrir què cobreix realment una pòlissa pot ser tan complicat com entendre el mateix informe meteorològic.
La majoria dels danys provocats per fenòmens naturals —inundacions, desbordaments, vents extrems o esllavissades de terra— es consideren riscos extraordinaris, i en aquests casos intervé el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS). Aquest organisme estatal actua quan el dany no està cobert per l’asseguradora privada o quan l’empresa que ho havia de fer és insolvent.
Tanmateix, la cobertura del CCS té límits i condicions. Només s’activa quan el sinistre és conseqüència directa d’un fenomen oficialment reconegut com a “extraordinari” i afecta béns assegurats amb una pòlissa en vigor. Això deixa fora nombrosos casos: danys per filtracions lentes, falta de manteniment o defectes estructurals previs.
Les asseguradores, a més, solen interpretar les clàusules de manera restrictiva. Una teulada que es desprèn pot considerar-se conseqüència d’una tempesta… o d’un “mal manteniment”. Una inundació pot atribuir-se a l’excés de pluja… o a un error en el sistema de drenatge públic. I cada interpretació canvia completament el resultat de la reclamació.
A això s’hi afegeix el factor temps: els terminis per comunicar el sinistre solen ser de només set dies naturals, i qualsevol error en la comunicació pot provocar la pèrdua del dret a indemnització. No sempre s’informa el client d’aquest detall, i quan es fa, moltes vegades ja és massa tard.
Per això, després d’episodis com les darreres DANAs al País Valencià o a Catalunya, no és estrany que els afectats s’enfrontin a mesos d’espera, peritatges contradictoris i valoracions per sota del dany real. I el més frustrant és que, en molts casos, la documentació o la manera de presentar la reclamació marca la diferència entre rebre una compensació o quedar fora de tota cobertura.
En un context on els fenòmens climàtics extrems són cada cop més freqüents, conèixer els límits —i els drets— dins d’una pòlissa no és només una qüestió de previsió: és una necessitat jurídica.
El laberint administratiu de les ajudes públiques
Quan una catàstrofe natural colpeja, les administracions públiques solen reaccionar amb rapidesa comunicativa: anuncis d’ajudes, declaracions de zona catastròfica i promeses d’agilitat. Tanmateix, entre l’anunci i la realitat s’obre una escletxa que, per als afectats, pot ser tan dura com el mateix desastre.
Després de les darreres DANAs al País Valencià i a Catalunya, les ajudes aprovades per l’Estat i per les comunitats autònomes van trigar setmanes a concretar-se. Molts municipis afectats ni tan sols havien acabat de recopilar els informes de danys quan els terminis de sol·licitud ja corrien. En alguns casos, els veïns ni tan sols sabien a quina administració havien d’adreçar-se o quina documentació havien de presentar.
El procediment, en teoria senzill, es converteix en una cursa d’obstacles:
formularis en línia que es bloquegen, certificats que exigeixen cita prèvia i una burocràcia que sembla dissenyada per al paper, no per a la urgència. Els afectats per la DANA de setembre al País Valencià ho han experimentat de primera mà: hi ha famílies que continuen esperant una resposta i autònoms que encara no saben si la seva sol·licitud va ser registrada correctament.
A tot això s’hi afegeix la confusió sobre la compatibilitat entre les ajudes públiques i les indemnitzacions de l’assegurança o del Consorci de Compensació d’Assegurances. Molts ciutadans temen perdre’n una si sol·liciten l’altra, quan en realitat poden coexistir, sempre que es gestionin correctament.
És en aquest punt on l’acompanyament jurídic esdevé determinant. Un advocat amb experiència en reclamacions d’assegurances i dret administratiu pot interpretar correctament les resolucions, impugnar denegacions, acreditar danys amb informes pericials i coordinar els procediments perquè l’ajuda pública no interfereixi amb la indemnització privada.
Perquè després de cada catàstrofe natural, els afectats no només necessiten reconstruir el seu habitatge o el seu negoci, sinó també recuperar el seu dret a una resposta justa i eficaç del sistema.
El paper de l’advocat especialitzat en reclamacions d’assegurances
En teoria, tenir una assegurança hauria d’oferir tranquil·litat. En la pràctica, després d’un sinistre greu, moltes persones descobreixen que la seva autèntica lluita no és contra la tempesta, sinó contra la seva asseguradora.
Les companyies solen interpretar les clàusules de les pòlisses al límit del possible, intentant reduir al mínim les seves responsabilitats. Al·leguen exclusions per manteniment, discuteixen la intensitat del fenomen o rebaixen el valor dels danys mitjançant peritatges ajustats. En aquests casos, comptar amb un advocat especialitzat en reclamacions a assegurances marca la diferència.
Un professional amb experiència pot detectar cobertures ocultes que l’assegurat desconeix. Per exemple, en negocis afectats per inundacions o explosions, a més dels danys materials, és possible reclamar indemnitzacions pels dies de tancament del local o per pèrdua de facturació (lucre cessant). En el cas de les darreres DANAs, nombrosos comerços i tallers van haver de suspendre la seva activitat durant setmanes sense saber que tenien dret a compensació.
A més, l’advocat actua com a interlocutor davant de l’asseguradora i del Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), revisant les pòlisses, gestionant la documentació tècnica i negociant amb els pèrits. Si les valoracions no són justes, pot impugnar-les, presentar reclamacions davant la Direcció General d’Assegurances o fins i tot recórrer a la via judicial.
Però l’assistència legal no es limita a l’àmbit assegurador. En situacions com l’explosió de gas a l’Hospitalet o les inundacions recents al Baix Llobregat, els afectats també necessiten suport en àrees laborals, fiscals i administratives: des de tramitar ERTOs per força major, fins a sol·licitar ajornaments d’impostos o reclamar responsabilitat patrimonial de l’administració quan la catàstrofe s’agreuja per manca de manteniment o previsió.
Per això, en contextos de crisi, la figura de l’advocat deixa de ser només un assessor jurídic i es converteix en un coordinador integral de solucions. Algú capaç d’unir l’àmbit civil, fiscal, laboral i administratiu en una estratègia coherent per protegir els drets de l’afectat i accelerar la recuperació.
Més enllà de l’assegurança: la importància d’un suport legal complet
Quan les aigües es retiren i les càmeres s’apaguen, comença la part més difícil per als afectats: la reconstrucció. I en aquest procés, comptar amb suport legal especialitzat no és un luxe, sinó una eina essencial per avançar amb garanties.
Un equip jurídic amb experiència en reclamacions a asseguradores, dret administratiu, laboral i fiscal no només ajuda a recuperar allò que s’ha perdut, sinó també a evitar nous perjudicis. Saber quins documents presentar, quan i davant de qui; entendre quines ajudes són compatibles; o com actuar si l’administració o l’asseguradora neguen la seva responsabilitat pot marcar la diferència entre una recuperació parcial i una compensació justa.
A GRÀCIACALBET hem acompanyat particulars, comunitats de propietaris i empreses en situacions similars: explosions, inundacions, incendis o col·lapses estructurals. Casos en què el temps i la precisió ho són tot. La nostra experiència ens ha ensenyat que darrere de cada sinistre hi ha quelcom més que un expedient: hi ha persones que necessiten tornar a la normalitat sense perdre’s en la burocràcia.
Perquè quan la tempesta passa, el que comença no hauria de ser una altra batalla.
