La tributació de les criptomonedes a l’IRPF: El que tot inversor professional o particular ha de saber
dilluns, 16 de desembre de 2024
Marcos San Martín
El mercat de les criptomonedes està donant molt de què parlar el 2024. El Bitcoin, el pioner dels criptoactius, està mostrant una tendència alcista que l’ha portat als seus màxims històrics el 2024, arribant als 100.000 \$ i despertant així un gran entusiasme entre els inversors. Tanmateix, aquest auge també posa al centre del debat un tema crucial: la tributació a la renda dels guanys obtinguts a través de criptomonedes.
Així, el recent increment en el preu de les criptomonedes no només representa una oportunitat per a aquells que hi van invertir, sinó també una responsabilitat davant de les autoritats fiscals. En tractar-se d’un actiu digital amb valor fluctuant, la tinença i transmissió d’aquestes criptomonedes, així com les activitats associades a aquestes transmissions, generen actes que poden estar gravats en l’àmbit de la imposició directa i indirecta.
A continuació, examinarem algunes de les implicacions fiscals en l’àmbit operatiu de les criptomonedes des de la perspectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Tributació en imposició directa de les persones físiques (IRPF)
De conformitat amb l’article 6 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara endavant LIRPF), l’IRPF grava l’obtenció de renda per part del contribuent sempre que tingui la consideració de resident a efectes fiscals a Espanya.
Entre les operacions vinculades a les criptomonedes que poden generar renda per al contribuent, destaquen essencialment: (I) L’obtenció de criptomonedes al mercat primari a través del procés anomenat mineria i,
(II) la transmissió de criptomonedes (com a actiu en si mateix a canvi d’una divisa, o com a mitjà de pagament per a l’adquisició de béns o serveis).
I. Obtenció de criptomonedes a través del mercat primari mitjançant el procediment de mineria
En primer lugar y de forma muy resumida, hay que entender que es el mercado primario en el contexto de las criptomonedas y el denominado proceso de minería.
Respecte al mercat primari, podríem dir que és on s’ofereix per primera vegada al públic un nou actiu digital, és a dir, en aquest mercat s’ofereixen criptomonedes de nova creació que no havien estat propietat de ningú anteriorment.
En aquest sentit, en algunes criptomonedes com és el cas del Bitcoin, la mineria és el mecanisme principal per a la introducció de noves monedes al mercat primari i per validar transaccions en una xarxa blockchain, que és una mena de llibre de comptabilitat virtual. Per dur a terme aquest procés, els miners utilitzen equips computacionals per resoldre problemes matemàtics complexos.
La tasca dels miners és remunerada, ja que quan les criptomonedes són minades es proporciona un valuós servei a la xarxa blockchain: el registre i la validació descentralitzats de les transaccions. En conseqüència, quan un miner resol el problema lògic-matemàtic plantejat per la xarxa, és premiat amb un incentiu, que consisteix en un conjunt d’unitats de la criptomoneda minada en el denominat mercat primari.
Dit això, entrant a analitzar la potencial tributació a l’IRPF que pot tenir l’obtenció d’aquest incentiu per part dels miners —entenent que són persones físiques—, a efectes de l’IRPF la renda obtinguda per la seva activitat de mineria podria enquadrar-se en els següents rendiments: (I) rendiments del treball, (II) rendiments d’activitats econòmiques o (III) guanys i pèrdues patrimonials.
- Rendiment del treball: Tenint en compte el que disposa l’art. 17 de la LIRPF, perquè les rendes obtingudes pel miner fossin qualificades com a rendiments del treball seria necessari que aquest prestés els seus serveis en l’àmbit de l’organització d’un tercer dedicat a l’obtenció de noves criptomonedes, tot això en règim d’alienitat i dependència. No obstant això, atenent al funcionament de creació de la criptomoneda, es torna difícilment encaixable la renda obtinguda pels miners com a rendiments del treball, ja que es desconeix la persona física o jurídica que controla i és responsable de l’emissió originària de les criptomonedes.
- Rendiments d’activitats econòmiques: La consulta vinculant V3625-16 de la DGT es pronuncia a favor de qualificar l’activitat de minat de monedes virtuals com una activitat subjecta a l’Impost sobre Activitats Econòmiques, atès que compleix amb els requisits següents: (I) activitat realitzada en territori nacional i (II) l’activitat suposa una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i/o recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns. D’aquesta manera i encara que la consulta no ho mencioni, el fet que l’activitat de mineria sigui una activitat econòmica d’acord amb l’IAE, i atès que tant aquest impost (art. 79.1 TRLRHL) com l’IRPF (art. 27.1 LIRPF) comparteixen definició d’activitat econòmica, es pot concloure que la percepció de rendes derivades de l’activitat de minat de criptomonedes tributa com a rendiment d’activitats econòmiques. Els ingressos obtinguts es valoraran pel preu de mercat de la criptomoneda en el moment del seu abonament, sent aquest el valor d’adquisició per a futures transmissions. Tot i així, serà interessant estar atents a un pronunciament exprés per part de la DGT o de la jurisprudència on es certifiqui de forma expressa la qualificació d’aquest tipus de renda en l’àmbit de l’IRPF. Els rendiments seran quantificats d’acord amb les regles establertes als articles 27 al 32 de la LIRPF, integrant-se a la base imposable general (arts. 45 i 48 LIRPF).
- Guanys o pèrdues patrimonials: Quant a la qualificació de la renda percebuda com a guany patrimonial, l’art. 33.1 de la LIRPF preveu expressament el caràcter residual dels guanys i pèrdues respecte a les dues qualificacions anteriors. Per tant, tenint en compte que l’activitat de minat s’ha de considerar com a activitat econòmica, seran pocs els supòsits on es pugui argumentar que el miner no compleix amb els requisits de l’art. 27.
PRECISIONS: IVA
Malgrat considerar l’activitat de minat com una prestació de serveis a efectes de la seva tributació a l’IRPF com a activitat econòmica, la DGT en l’àmbit de la imposició indirecta ha assenyalat en la seva consulta V3625-16 que l’activitat de minat no condueix a una situació on existeixi una relació entre el proveïdor del servei i el destinatari del mateix, concloent que <<la manca d’una relació directa entre el servei prestat i la contraprestació rebuda en els termes assenyalats, els serveis de minat objecte de consulta no estaran subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit>>.
Aquesta interpretació pot xocar amb la qualificació anterior de l’activitat de minat com a activitat econòmica; tanmateix, pot defensar-se d’acord amb el principi d’estanqueïtat, segons el qual el criteri de la DGT respecte de l’IVA no aplica en l’àmbit de la imposició directa i, per tant, en l’IRPF existeix una veritable prestació de servei.
II. Transmissió de criptomonedes en el mercat secundari
D’altra banda, tenim el mercat secundari, que és el més comú i en el qual més opera la gent que no té la inversió en criptoactius com la seva activitat professional. Aquí, parlem d’un entorn financer on l’actiu prèviament emès (al mercat primari) es compra i es ven entre inversors. Per tant, en aquest mercat no es crea la criptomoneda en si, sinó que es crea una interfície perquè els usuaris intercanviïn les seves criptomonedes al valor que marqui cadascuna.
Definits tots dos mercats (primari i secundari), podem sostenir que tots dos es troben íntimament relacionats entre si, atès que la generació i assignació de les criptomonedes al mercat primari té com a causa la resolució, per part dels miners, dels problemes lògic-matemàtics plantejats per confirmar una transmissió de criptomonedes que ja existeix al mercat secundari. En conseqüència, veiem com l’activitat dels miners relativa a la resolució dels problemes matemàtics, en virtut de la qual reben criptomonedes de nova emissió al mercat primari, permet garantir transaccions al mercat secundari.
Dit això, a l’hora d’avaluar com classificar a l’IRPF la renda derivada de la transmissió de criptomonedes al mercat secundari, és clau distingir si l’operació objecte de gravamen és realitzada per un professional en el si de la seva activitat professional o per un particular de manera privada fora de l’àmbit professional.
Per això, resulta fonamental separar els dos escenaris següents:
Transmissió de criptomonedes per professionals
En aquest cas parlem de la transmissió de criptomonedes per persones físiques o jurídiques l’activitat professional de les quals es basa en la compravenda d’actius digitals i en la intermediació en aquestes transmissions, el que en l’argot de les criptomonedes s’anomena com <<exchangers>>. Aquests professionals per dur a terme la seva activitat utilitzen pàgines web o plataformes virtuals que connecten els ofertants i demandants de criptomonedes, rebent una comissió com a contraprestació pels seus serveis. Aquí, hem d’entendre que la renda obtinguda per part dels <<exchangers>> en el marc de la seva activitat professional es classificaria com a rendiment d’activitats econòmiques d’acord amb el que disposa l’art. 27 de la LIRPF. Això és així, atès que: (I) són rendiments procedents del treball personal i/o capital i, (II) el <<exchanger>> realitza una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i/o recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns. Aquests rendiments s’integraran en la base imposable general de l’IRPF del professional contribuent i seran determinats de conformitat amb el mètode d’estimació directa, ja sigui en la seva modalitat normal o simplificada sobre la base de les regles de càlcul de l’art. 28 de la LIRPF.
Transmissió de criptomonedes per particulars que no desenvolupen activitat professional
Este escenario quizá sea el más común, dado que la proliferación de plataformas de <<exchanges>>, como Binance o Coinbase, han facilitado y han acercado al inversor particular al mundo de las criptomonedas.Este tipo de inversor suele adquirir criptomonedas a un determinado precio y, posteriormente, transmite las mismas:
- A canvi d’una divisa: En aquest supòsit es transmet la criptomoneda com un actiu en si mateix i es rep a canvi euros o qualsevol altra moneda estrangera de curs legal, la qual cosa comportaria estar davant d’una compravenda.
- A canvi d’una altra criptodivisa: En aquest cas, nombroses consultes vinculants de la DGT (vegeu la consulta V2005-22) han declarat que es tracta d’una permuta.
- A canvi de l’adquisició de béns o serveis: Novament, es tracta d’una permuta, atès que es produeix un lliurament de criptomonedes a un tercer que admet aquest lliurament com a mitjà de pagament en contraprestació pels béns/serveis lliurats.
Determinació de la guany patrimonial en renda: càlcul
La quantificació del guany patrimonial es determinarà per la norma general de l’art. 34 de la LIRPF, essent aquesta la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió de les criptomonedes. Tant a l’import d’adquisició com de transmissió, s’imputaran o es deduiran aquelles despeses suportades per l’adquirent, com ara les comissions cobrades pels <<exchangers>>.
El guany o pèrdua resultant s’integrarà a la base imposable de l’estalvi, on els tipus actualment oscil·len entre el 19% i el 28%. Les pèrdues obtingudes per la transmissió d’una criptomoneda seran compensables amb els guanys obtinguts per la transmissió d’una altra criptomoneda, i fins i tot si després de compensar les pèrdues amb els guanys patrimonials encara quedés saldo negatiu, es pot compensar fins a un 25% dels rendiments de capital mobiliari (interessos de comptes bancaris, bons, obligacions, dividends d’accions i, en general, títols de renda fixa), que són un tipus de renda diferent del guany patrimonial.
Així mateix, si en l’any de la pèrdua el contribuent no té suficients guanys o rendiments de capital mobiliari per compensar, pots ajornar la compensació durant els quatre exercicis fiscals següents.
PRECISIONS
L’IRPF no grava com a guanys patrimonials les plusvàlues latents o no realitzades, de manera que la variació del valor de les criptomonedes que posseeix el contribuent a la seva cartera, produïda per la fluctuació del mercat, no genera per si mateixa un guany patrimonial tributable a l’IRPF.
Malgrat que la simple tinença de criptomonedes no genera el fet imposable perquè sigui gravable a l’IRPF, això no és obstacle perquè, en cas de ser subjecte obligat de l’Impost sobre el Patrimoni, s’hagi de declarar el valor de les criptomonedes que posseeix el contribuent a la seva cartera a 31 de desembre.
Pel que fa al <<staking>> —obtenció de guanys mitjançant el dipòsit de determinades criptomonedes en moneders digitals—, la DGT ha estat clara, qualificant aquestes rendes com a rendiments de capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis, i s’han d’integrar a la base imposable de l’estalvi (vegeu la consulta V1766-22).
Dit això, en tots els casos esmentats anteriorment, a l’hora d’avaluar la renda obtinguda pel contribuent com a resultat de la transmissió o intercanvi de criptomonedes, és imprescindible referir-se al concepte de guany i pèrdua patrimonial definit a l’art. 33 de la LIRPF. Segons aquest precepte, s’entén que existeix un guany o pèrdua patrimonial sempre que es compleixin els tres requisits següents:
Que es generi una variació en el valor del patrimoni del contribuent.
Que la variació generada sigui com a conseqüència d’una alteració en la composició del patrimoni.
Que la renda generada no es qualifiqui per normativa legal com a rendiment del treball, activitat econòmica o capital mobiliari.
Amb caràcter general, per tant, la transmissió o permuta de criptomonedes per part d’aquells inversors particulars es qualificaria com un guany o pèrdua patrimonial a efectes de l’IRPF.
Fiscalitat de criptomonedes: transforma la teva inversió en una estratègia intel·ligent
La revolució de les criptomonedes no només està transformant els mercats, sinó també les regles del joc fiscal. En aquest context, entendre com tributen les activitats relacionades amb aquests actius és clau per a qualsevol inversor, ja sigui particular o professional. Però no només es tracta de complir amb les obligacions fiscals; és possible explorar enfocaments estratègics que optimitzin l’impacte financer de les teves decisions. El nostre Departament de Tax pot assessorar-te d’una manera integral sobre la fiscalitat d’aquests nous actius financers.
És per això que la fiscalitat no només és un deure; també pot ser una eina estratègica per treure el màxim profit de les teves inversions en el món cripto.
Estàs preparat per convertir la fiscalitat en una aliada de les teves inversions?
Fes el salt a una fiscalitat intel·ligent amb GRÀCIACALBET. Maximitza el potencial de les teves criptomonedes!
