Protecció dels socis minoritaris

La protecció dels socis minoritaris en les societats de capital sempre és un tema d’equilibri. Sovint la protecció bàsica que la llei dona als minoritaris no és suficient per protegir els seus drets. Per solucionar-ho cal establir una sèrie de mecanismes que reforcin aquests drets, però tractant de mantenir un equilibri amb els majoritaris, si no volem que la societat sigui ingovernable.

Protecció bàsica

Els minoritaris demanen una protecció enfront del majoritari.

La llei ja dona una protecció bàsica sobre la base del dret d’informació i mitjançant la responsabilitat legal dels administradors per actes que perjudiquin els interessos dels minoritaris o de la societat. En cas de societats limitades, s’estableix el dret de separació del minoritari, si almenys 1/3 dels beneficis no es destinen a dividends, encara que la vigència d’aquesta mesura ha estat suspesa fins al 2016.

A partir del nivell bàsic es poden establir altres graus de protecció:

Protecció millorada

Consistiria en la necessitat del vot favorable de no menys del 81% del capital per a certes decisions de la Junta i garantir que, almenys, el 50% del benefici es reparteixi entre els socis.

Les decisions de la Junta que necessitarien el 81% del capital són l’augment o la reducció de capital. La garantia de repartiment de dividend es dona fent constar als estatuts que, del resultat anual positiu després d’impostos, i després de dotar la reserva legal, almenys el 50% es destinarà al pagament de dividends, llevat que la Junta decideixi una altra cosa amb el vot favorable del 81% del capital.

Una garantia addicional, que s’hauria de recollir en un pacte de socis, és un dret de sortida conjunta, si els majoritaris decideixen vendre (tag along).

Amb aquests mecanismes s’evita la dilució del minoritari mitjançant augments de capital, es garanteix una rendibilitat mínima a la inversió, i que el minoritari no es trobi un soci indesitjat si l’altre ven la seva participació.

Protecció forta

A part de les proteccions del nivell 1 i 2, el vot favorable del 81% seria necessari per a decisions de la Junta sobre:

Fusió.
Escissió.
Transformació.
Venda de branca d’activitat.
Avalar.
Dissolució.
Presentació de concurs.
Canvi de domicili.
Ampliació o modificació de l’objecte social.
Realitzar qualsevol acte que excedeixi de l’objecte social.
Adquisició d’accions pròpies (autocartera).

Protecció màxima

A part de les mesures dels nivells 1, 2 i 3, la protecció màxima pot contemplar mesures addicionals, entre elles les que permetin al minoritari bloquejar la societat, com el vot del 81% per nomenar administradors, posant dos administradors mancomunats, un per cada soci.

Altres garanties són el 81% per a acords sobre:

Exclusió de socis.
Emissió d’instruments financers transformables en accions.
Participació en societats que tinguin el mateix objecte social.
Aprovació de comptes.
Repartiment de dividends.

Una societat així seria el que es coneix com a societat de bloqueig, que comporta la possibilitat de dissolució judicial si no s’aconsegueix un acord entre els socis. Per evitar la dissolució per bloqueig, se sol establir un mecanisme de compra obligatòria del minoritari per part del majoritari. Si aquest mecanisme no s’estableix, qualsevol bloqueig implicarà que el minoritari pugui demanar la dissolució judicial.

Models de pactes

A. Protecció millorada

EXERCICIS ECONÒMICS: L’exercici social correspon a l’any natural, i es tanca el 31 de desembre de cada any, excepte el primer exercici que comença el dia que se signi l’escriptura de constitució.

El resultat de cada exercici, una vegada deduïts els impostos i dotada la reserva legal, es destinarà, si fos positiu a: A) el 50% a dividend; B) la resta se li donarà la destinació que decideixi la junta per majoria simple del capital social.

B. Protecció forta

Mantenint l’article d’EXERCICIS ECONÒMICS però pujant el percentatge de repartiment de dividend al 50% i modificant el d’ACORDS DE LA JUNTA:

EJERCICIOS ECONÓMICOS: El ejercicio social corresponde al año natural, y se cierra el 31 de diciembre de cada año, excepto el primer ejercicio que comienza el día que se firme la escritura de constitución.

El resultado de cada ejercicio, una vez deducidos los impuestos y dotada la reserva legal, se destinará, si fuese positivo a: A) el 50% a dividendo; B) al resto se le dará el destino que decida la junta por mayoría simple del capital social.

C. Protecció màxima

S’elimina el repartiment mínim de dividends que es trasllada al quòrum reforçat d’acords de la Junta. S’afegeix que el sistema d’administració és per dos administradors mancomunats.

ADMINISTRADORS: L’administració de la societat correspon a dos administradors que actuaran mancomunadament i que representaran la societat.

ACORDS DE LA JUNTA: La Junta d’accionistes decidirà per majoria en totes les matèries que per llei no necessitin un percentatge més gran de capital. En tot cas serà necessari el vot favorable del 81% del capital social per: A) decidir sobre l’augment o la reducció de capital; B) fusió, escissió, transformació o dissolució; C) presentació de concurs; D) avalar; E) modificar els estatuts; F) realitzar qualsevol acte que excedeixi de l’objecte social; G) adquisició d’accions pròpies; H) nomenament d’administradors; I) exclusió de socis; J) emissió d’instruments financers transformables en accions; K) subscripció o adquisició de participació en societats que tinguin el mateix objecte social o que siguin competidores; L) aprovació de comptes; M) repartiment de dividends.

Mitjançant la combinació d’administradors mancomunats i quòrum reforçat per al nomenament d’administradors, es blinden els administradors nomenats, ja que el majoritari podrà cessar-ne un o tots dos, però no nomenar substitut sense els vots del minoritari.

Cal anar amb compte amb els apoderats, ja que un bloqueig dels administradors mancomunats es pot salvar actuant amb un apoderat, el poder del qual no podrà ser revocat en no estar d’acord els administradors; caldrà esperar a la junta, que tampoc no es pot convocar si els administradors estan enfrontats, així que el tema acabarà al jutjat amb una convocatòria judicial de junta.

Què és un tag along?

El tag along és un pacte relacionat amb operacions jurídiques o financeres en què intervé una societat mercantil. La traducció seria dret d’acompanyament o d’arrossegament.

La clàusula tag along se sol incloure en contractes de compra o inversió, quan hi ha diversos socis. Aquest tipus de pactes estan dirigits a protegir la inversió, realitzada normalment per un soci financer, per permetre-li la seva sortida de la societat i recuperar la inversió.

Són pactes habituals en les inversions de societats de capital risc. El tag along també s’utilitza per protegir els minoritaris, que poden vendre les seves participacions o accions quan el majoritari vengui. És a dir, si en una societat hi ha dos socis, un amb el 80% i un altre amb el 20%, el tag along permetria al minoritari vendre al mateix comprador que el del majoritari, que haurà de comunicar la identitat del comprador i les condicions de venda, i preguntar al minoritari si vol vendre amb ell. Si el comprador no vol comprar totes les accions, es prorrateja la venda en proporció al capital.

Què és un pacte de socis?

Coneixem com a pacte de socis un document en què els membres d’una societat mercantil regulen, fora dels estatuts socials, les seves relacions entre ells o amb la societat. Aquests pactes són privats i no s’inscriuen al Registre Mercantil, per la qual cosa romanen reservats o secrets. Els jutges han declarat la validesa d’aquests pactes entre els socis i amb la societat, encara que no davant de tercers, atès el seu caràcter reservat.

Aquests anomenats pactes parasocials s’utilitzen per establir mecanismes de protecció de minoritaris, dividends mínims, aportacions de socis, drets de sortida conjunts, opcions de compra o de venda, remuneracions i un repertori variat d’acords que, per la raó que sigui, no volem incorporar als estatuts, per evitar que siguin públics.

Per Anna Calbet, sòcia del Departament Tax & Corporate.