Guia del concurs de creditors el 2026
Àrea: Mercantil i reestructuracions empresarials
Lector: empresa o autònom en dificultats financeres / creditor
Fonts revisades: Llei Concursal (RDL 1/2020), Llei 16/2022 i Registre Públic Concursal
El concurs de creditors s’ha convertit en una paraula habitual en la conversa empresarial dels darrers anys, especialment després de les tensions de liquiditat que van deixar la pandèmia, la pujada de tipus d’interès i l’encariment de l’energia i les matèries primeres. Moltes empreses que fins fa poc eren rendibles han hagut de replantejar-se la seva viabilitat, i en aquest context convé distingir amb precisió entre una simple tensió de tresoreria puntual i una insolvència real que obliga a activar mecanismes legals.
El marc normatiu de referència és el text refós de la Llei Concursal, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020 i modificat en profunditat per la Llei 16/2022, que va introduir canvis rellevants com els plans de reestructuració preconcursals i el procediment especial per a microempreses. Conèixer aquests canvis és clau perquè, a diferència del que passava fa uns anys, avui existeixen més eines per intervenir abans d’arribar al concurs pròpiament dit, i utilitzar-les a temps sol marcar la diferència entre salvar l’empresa i liquidar-la.
Al llarg d’aquest article repassarem què és el concurs de creditors i quan s’ha de sol·licitar, els diferents tipus de procediment, les fases per les quals travessa, el paper de l’administració concursal, les conseqüències per a socis, administradors i creditors, i els errors més freqüents que agreugen una situació que, gestionada a temps, sol tenir solucions raonables.
Què és el concurs de creditors i quan s’ha de sol·licitar
El concurs de creditors és el procediment judicial previst per gestionar de forma ordenada la insolvència d’una persona física o jurídica que no pot fer front regularment a les seves obligacions de pagament. La seva finalitat no és únicament liquidar el patrimoni del deutor, sinó intentar, sempre que hi hagi marge, un acord amb els creditors que permeti la continuïtat de l’activitat.
La llei distingeix dues situacions que obliguen a plantejar-se el concurs: la insolvència actual, quan el deutor ja no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, i la insolvència imminent, quan el deutor preveu que no podrà complir-les de forma puntual en un futur proper. Aquesta segona figura és especialment rellevant perquè permet actuar abans que la situació s’agreugi, cosa que a la pràctica redueix molt el risc que el concurs acabi qualificant-se com a culpable.
El deure de sol·licitar el concurs recau sobre el mateix deutor i té un termini concret: l’ha d’instar dins dels dos mesos següents a la data en què va conèixer o hauria d’haver conegut el seu estat d’insolvència. Superar aquest termini sense actuar no només agreuja la situació econòmica, sinó que també té conseqüències jurídiques directes sobre la responsabilitat dels administradors, com s’explica més endavant.
No sol·licitar el concurs a temps sol ser, a la pràctica, el primer error d’una cadena que acaba complicant molt el desenllaç. Abans d’arribar a aquest punt, convé conèixer bé quines opcions ofereix l’ordenament en l’àrea de reestructuracions i crisis empresarials, que inclou mecanismes preconcursals pensats precisament per anticipar-se a la insolvència actual.
Tipus de concurs: voluntari, necessari i exprés
No tots els concursos de creditors s’inicien de la mateixa manera ni segueixen el mateix ritme. La llei distingeix diverses modalitats segons qui el sol·licita i quin grau de complexitat presenta el cas.
El concurs de creditors voluntari és aquell que sol·licita el mateix deutor, dins del termini de dos mesos des que coneix la seva insolvència actual o imminent. És la via més habitual i, en general, la més favorable, perquè permet al deutor conservar més marge d’actuació durant la fase inicial i demostra una actitud diligent davant els tribunals, un factor que es valora positivament si més endavant s’analitza la conducta del deutor.
El concurs de creditors necessari, per la seva banda, el sol·licita un o diversos creditors quan el deutor no ha actuat pel seu compte tot i estar en situació d’insolvència. En aquests casos, el deutor perd part de la iniciativa processal i sol partir en una posició més feble, ja que el jutjat analitzarà amb més detall si hi va haver passivitat o intent d’ocultar la situació. Per a un creditor, instar un concurs necessari pot ser l’única via raonable quan porta mesos intentant cobrar sense èxit i detecta signes clars d’insolvència en el seu deutor.
Juntament amb aquestes dues figures clàssiques, la reforma de 2022 va introduir el procediment especial per a microempreses, un tràmit simplificat i més àgil pensat per a negocis de mida reduïda (en termes de treballadors i facturació) que ha substituït a la pràctica l’antic «concurs exprés» en la majoria dels casos. Aquest procediment redueix tràmits i terminis, i ofereix alternatives de continuació o liquidació adaptades a estructures empresarials petites, que són majoria en el teixit productiu espanyol.
Triar correctament la via aplicable —i, sobretot, valorar si convé explorar abans un pla de reestructuració— és una de les decisions on més es nota l’assessorament especialitzat, especialment quan l’empresa encara conserva actius i cert marge de negociació.
Fases del procediment i paper de l’administració concursal
Les fases del concurs de creditors segueixen una seqüència relativament previsible, tot i que la seva durada varia molt segons la complexitat del cas, el nombre de creditors i si s’assoleix o no un acord.
La primera fase és la de sol·licitud i declaració de concurs. El jutjat mercantil competent analitza la documentació aportada (balanç, inventari de béns, relació de creditors, entre altres) i dicta la interlocutòria de declaració de concurs, que marca l’inici formal del procediment i produeix efectes immediats, com la paralització de determinades execucions individuals contra el deutor.
A continuació s’obre la fase comuna, en la qual es forma la massa activa (els béns i drets del deutor) i la massa passiva (la relació de creditors i els seus crèdits). En aquest moment es nomena l’administració concursal, un òrgan format normalment per un economista, advocat o auditor amb experiència en la matèria, que assumeix funcions clau: intervé o, segons el cas, substitueix les facultats patrimonials del deutor, elabora l’inventari de béns i drets, redacta la llista de creditors i emet un informe detallat sobre les causes de la insolvència. Aquest informe és decisiu, perquè en ell es basa en bona mesura la posterior qualificació del concurs.
| Fase | Què passa |
|---|---|
| Sol·licitud i declaració | El jutjat dicta la interlocutòria de declaració de concurs i paralitza execucions individuals. |
| Fase comuna | Es forma la massa activa i passiva; es nomena l’administració concursal. |
| Conveni o liquidació | S’aprova una proposta de pagament viable o es liquida el patrimoni per pagar els creditors. |
Un cop tancada la fase comuna, el procediment es bifurca en la fase de conveni o la fase de liquidació. En la fase de conveni, el deutor proposa als creditors una proposta de pagament (amb quites, esperes o totes dues) que, si s’aprova amb les majories legalment exigides, permet continuar l’activitat sota unes condicions de pagament renegociades. Si no s’assoleix conveni, o si el deutor no té visos de viabilitat, el concurs entra en fase de liquidació, en la qual es procedeix a la venda ordenada del patrimoni per satisfer els creditors segons l’ordre legal de prelació.
Comprendre bé aquesta seqüència i el paper que juga l’administració concursal en cada moment és essencial per prendre decisions informades, cosa que es pot recolzar en una anàlisi prèvia de l’estructuració de la insolvència abans fins i tot d’arribar a la declaració formal del concurs.
Conseqüències per a socis, administradors i creditors
El concurs de creditors no afecta per igual totes les parts implicades, i convé distingir amb claredat què passa en cada cas.
Per als socis, la conseqüència més habitual quan el concurs acaba en liquidació és la dilució o extinció de la seva participació en la societat, ja que el patrimoni es destina prioritàriament a satisfer els creditors abans que a retornar valor als socis. En els casos en què s’assoleix un conveni viable, en canvi, la societat pot continuar operant, encara que sovint sota condicions renegociades que també afecten l’estructura de capital.
Per als administradors, les conseqüències poden ser molt més severes si el concurs es qualifica com a culpable, és a dir, quan s’aprecia dol o culpa greu en la generació o agreujament de la insolvència (per exemple, retardar de forma injustificada la sol·licitud del concurs, portar una comptabilitat irregular o realitzar actes que perjudiquin els creditors). En aquests supòsits, els administradors poden ser inhabilitats per administrar béns aliens durant un període determinat i, en els casos més greus, condemnats a cobrir amb el seu propi patrimoni part del dèficit concursal, és a dir, la diferència entre l’actiu i el passiu que no queda coberta amb els béns de l’empresa.
Per als creditors, el concurs implica integrar-se en una massa passiva ordenada segons categories legals: crèdits privilegiats (amb garantia real o preferència legal, com determinats crèdits laborals o tributaris), crèdits ordinaris (el gruix dels crèdits comercials sense garantia especial) i crèdits subordinats (els que es releguen a l’últim lloc de cobrament, com els de persones especialment relacionades amb el deutor). Aquesta classificació determina l’ordre i, en molts casos, la proporció real de cobrament que rebrà cada creditor, per la qual cosa entendre bé en quina categoria se situa un crèdit propi és fonamental abans de decidir quina postura adoptar en el procediment.
Matís important: l’ordre de cobrament de la massa passiva (privilegiats, ordinaris i subordinats) determina a la pràctica quin percentatge real recuperarà cada creditor, per la qual cosa convé analitzar la classificació del propi crèdit des de l’inici del procediment, no un cop avançada la liquidació.
Quan la insolvència deriva cap a un escenari de cessament d’activitat sense possibilitat de continuïtat, convé conèixer també les implicacions de la dissolució i liquidació societària, que de vegades es planteja com a alternativa o com a pas posterior al mateix concurs.
Errors freqüents que agreugen la situació de l’empresa
L’experiència en procediments concursals mostra que bona part del dany que pateixen empreses i creditors no prové tant de la insolvència en si mateixa, sinó de decisions preses —o no preses— en els mesos previs.
- Sol·licitar el concurs massa tard. Quan la tresoreria ja està esgotada i ni tan sols queden actius suficients per cobrir les despeses del propi procediment (els anomenats concursos «sense massa»), es redueixen notablement les opcions reals de continuïtat i augmenta el risc que el concurs es qualifiqui com a culpable.
- No distingir bé entre insolvència real i simples tensions de tresoreria. No tota dificultat puntual de liquiditat equival a insolvència actual o imminent en sentit legal, i confondre tots dos conceptes pot portar a activar (o a evitar) el concurs en el moment equivocat.
- No explorar abans els mecanismes preconcursals. Eines com la comunicació d’obertura de negociacions amb els creditors o els plans de reestructuració de la Llei 16/2022 permeten renegociar el deute sense necessitat d’arribar a un concurs formal, i ofereixen més marge com més aviat s’activen.
- No comptar amb assessorament especialitzat des del primer símptoma de dificultat. Aquest error transversal sol derivar en decisions improvisades, terminis incomplerts i, en última instància, en una qualificació culpable que s’hauria pogut evitar amb una actuació diligent i ben planificada.
Com pot ajudar-te GraciaCalbet
A GraciaCalbet portem més de 45 anys acompanyant empreses, autònoms i inversors en moments de dificultat financera, amb un enfocament que combina el rigor jurídic amb la claredat pràctica que exigeix la presa de decisions sota pressió. El nostre equip a Barcelona i Madrid analitza cada situació d’insolvència des del primer contacte, valorant si convé explorar mecanismes preconcursals, sol·licitar un concurs voluntari a temps o preparar la defensa davant un concurs necessari instat per un creditor.
Treballem tant amb deutors que necessiten ordenar la seva crisi empresarial com amb creditors que volen entendre i protegir la seva posició dins d’un concurs aliè, classificant correctament els seus crèdits i avaluant les vies de cobrament més realistes. Si la teva empresa travessa dificultats de tresoreria, si has rebut un requeriment per impagament, o si ets creditor d’una empresa en crisi, pots conèixer en detall el nostre servei de concursos de creditors i posar-te en contacte amb nosaltres a través de la nostra pàgina de contacte per valorar el teu cas amb l’antelació que aquest tipus de procediments exigeix.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un concurs de creditors voluntari i un de necessari?+
El concurs voluntari el sol·licita el mateix deutor, dins dels dos mesos següents a conèixer la seva insolvència actual o imminent, cosa que sol valorar-se com una actuació diligent. El concurs necessari, en canvi, l’insta un creditor quan el deutor no ha actuat tot i estar en situació d’insolvència. A la pràctica, el deutor parteix en millor posició en un concurs voluntari, ja que conserva més marge per proposar solucions i evita que es qüestioni la seva diligència. Per a un creditor, sol·licitar el concurs necessari pot ser l’única via quan porta temps intentant cobrar sense èxit i detecta signes clars d’insolvència.
Quan està obligada una empresa a sol·licitar el concurs de creditors?+
L’empresa l’ha de sol·licitar quan es troba en insolvència actual, és a dir, quan ja no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, o en insolvència imminent, quan preveu que no podrà fer-ho en un futur proper. El termini legal per sol·licitar-lo és de dos mesos des que es coneix o s’hauria d’haver conegut aquesta situació. Superar aquest termini sense actuar agreuja el problema econòmic i pot tenir conseqüències directes sobre la responsabilitat personal dels administradors si posteriorment el concurs es qualifica com a culpable.
Què és l’administració concursal i quines funcions té?+
L’administració concursal és l’òrgan, normalment format per un economista, advocat o auditor, nomenat pel jutjat per intervenir en el procediment. Les seves funcions inclouen intervenir o substituir les facultats patrimonials del deutor, elaborar l’inventari de béns i drets, redactar la llista de creditors i emetre un informe sobre les causes de la insolvència. Aquest informe resulta clau perquè sol ser la base sobre la qual el jutjat valora si el concurs s’ha de qualificar com a fortuït o culpable, cosa que té conseqüències directes per als administradors de l’empresa.
Què passa amb els socis d’una empresa que entra en concurs?+
Si el concurs acaba en liquidació, els socis solen veure diluïda o directament extingida la seva participació, ja que el patrimoni restant es destina prioritàriament a satisfer els creditors abans que a retornar valor al capital social. Si, en canvi, s’assoleix un conveni amb els creditors, l’empresa pot continuar la seva activitat, encara que normalment sota condicions de pagament renegociades que també poden afectar l’estructura societària. La situació concreta de cada soci depèn en gran mesura del desenllaç final del procediment.
Pot un administrador respondre amb el seu patrimoni personal en un concurs de creditors?+
Sí, si el concurs es qualifica com a culpable per dol o culpa greu en la generació o agreujament de la insolvència. En aquests casos, a més de la possible inhabilitació per administrar béns aliens durant un període determinat, el jutjat pot condemnar els administradors a cobrir amb el seu patrimoni personal part del dèficit concursal, és a dir, la part dels deutes que no queda coberta amb els béns de l’empresa. Per això és tan important actuar amb diligència i dins dels terminis legals des del primer símptoma d’insolvència.
En quin ordre cobren els creditors en un concurs?+
Els crèdits es classifiquen en privilegiats, ordinaris i subordinats. Els privilegiats compten amb garantia real o preferència legal, com certs crèdits laborals o tributaris, i cobren abans que la resta. Els ordinaris són el gruix dels crèdits comercials sense garantia especial i cobren a prorrata segons el romanent disponible. Els subordinats, com els de persones especialment relacionades amb el deutor, se situen en últim lloc i solen recuperar poc o res de l’import degut. Conèixer en quina categoria se situa un crèdit propi és essencial per valorar realment les expectatives de cobrament.
Què és el procediment especial per a microempreses?+
És un tràmit simplificat i més àgil, introduït per la reforma de 2022, pensat per a empreses de mida reduïda en volum de treballadors i facturació. Ha substituït a la pràctica l’antic concurs exprés en la majoria dels casos, reduint tràmits i terminis i oferint alternatives de continuació o liquidació adaptades a estructures petites, que són majoritàries en el teixit empresarial espanyol. El seu objectiu és evitar que la complexitat i el cost d’un concurs ordinari resultin desproporcionats per a negocis de menor mida.
Existeixen alternatives al concurs de creditors abans d’arribar a la insolvència actual?+
Sí. La reforma de 2022 va reforçar els mecanismes preconcursals, com la comunicació d’obertura de negociacions amb els creditors i els plans de reestructuració, que permeten renegociar el deute amb més flexibilitat i sense necessitat d’un concurs formal. Aquestes eines solen oferir més marge de maniobra com més aviat s’activen, precisament en el moment d’insolvència imminent, abans que la situació es converteixi en insolvència actual. Comptar amb assessorament especialitzat en aquesta fase primerenca sol ser determinant per al resultat final.
Pots consultar el text complet de la norma al Boletín Oficial del Estado, revisar la informació pública dels procediments al Registre Públic Concursal, i ampliar la informació institucional sobre insolvència a la web del Ministeri de Justícia.
