Per Marcos San Martín, advocat
El mercat de criptomonedes està donant molt de què parlar el 2024. Bitcoin, el pioner dels criptoactius, està mostrant una tendència alcista que l'ha portat als seus màxims històrics durant el 2024, assolint els 100.000$ i despertant així un gran entusiasme entre inversors. No obstant això, aquest auge també posa al centre del debat un tema crucial: la tributació en renda dels guanys obtinguts a través de criptomonedes.
Així, el recent increment en el preu de les criptomonedes no només representa una oportunitat per als qui hi van invertir, sinó també una responsabilitat davant les autoritats fiscals. En tractar-se d' un actiu digital amb valor fluctuant, la tinença i transmissió d' aquestes criptomonedes, així com les activitats associades a aquestes transmissions generen actes que poden estar gravats en l' àmbit de la imposició directa i indirecta.
A continuació, examinarem algunes de les implicacions fiscals en l'àmbit operatiu de les criptomonedes des de la perspectiva de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques.
Tributació en imposició directa de les persones físiques (IRPF)
De conformitat amb l'article 6 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en endavant LIRPF), l'IRPF grava l'obtenció de renda per part del contribuent sempre que es tingui la consideració de resident a efectes fiscals a Espanya.
Entre les operacions vinculades a les criptomonedes que poden generar renda per al contribuent, destaca essencialment: (I) L'obtenció de criptomonedes en el mercat primari a través de l'anomenat procés de mineria i, (II) la transmissió de criptomonedes (com a actiu en si mateix a canvi d'una divisa, o com a mitjà de pagament per l'adquisició de béns o serveis).
I. Obtenció de criptomonedes a través del mercat primari mitjançant el procediment de mineria
En primer lloc i de forma molt resumida, cal entendre que és el mercat primari en el context de les criptomonedes i l' anomenat procés de mineria.
Respecte al mercat primari, podríem dir que és on s'ofereix per primera vegada al públic un nou actiu digital, és a dir, en aquest mercat s'ofereixen criptomonedes de nova creació que no havien estat propietat de ningú anteriorment.
En aquest sentit, en algunes criptomonedes com és el cas de Bitcoin, la mineria és el mecanisme principal per a la introducció de noves monedes en el mercat primari i validar transaccions en una xarxa blockchain, que és una espècie de llibre de comptabilitat virtual. Per dur a terme aquest procés, els miners utilitzen equips computacionals per resoldre problemes matemàtics complexos.
La tasca dels miners és remunerada, ja que quan les criptomonedes són minades es proporciona un valuós servei a la xarxa blockchain: el registre i validació descentralitzats de les transaccions. En conseqüència, quan un miner resol el problema lògic-matemàtic plantejat per la xarxa són premiats amb un incentiu, el qual consisteix en conjunt d' unitats de la criptomoneda minada en l' anomenat mercat primari.
Dit això, entrant analitzar la potencial tributació en IRPF que pot tenir l'obtenció d'aquest incentiu per part dels miners – entenent que són persona física –, a efectes de l'IRPF la renda obtinguda per la seva activitat de mineria podria enquadrar-se en els següents rendiments: (I) rendiments del treball, (II) rendiments d'activitats econòmiques o (III) guanys i pèrdues patrimonials.
- Rendiment del treball: Tenint en compte el que disposa l' art.17 de la LIRPF, perquè les rendes obtingudes pel miner fossin qualificades com a rendiments de treball caldria que aquest prestés els seus serveis en l' àmbit de l' organització d' un tercer dedicat a l' obtenció de noves criptomonedes, tot això en règim d’alienitat i dependència. No obstant això, atenent el funcionament de creació de la criptomoneda, difícilment encaixarà la renda obtinguda pels miners com a rendiments del treball, ja que, es desconeix la persona física o jurídica que controla i és responsable de l' emissió originària de les criptomonedes.
- Rendiments d'activitats econòmiques: La consulta vinculant V3625-16 de la DGT es pronuncia a favor de qualificar l'activitat de minat de monedes virtuals com una activitat subjecta a l'Impost d'Activitats Econòmiques, atès que compleix amb els requisits següents: (I) activitat realitzada en territori nacional i (II) l'activitat suposa una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i/o recursos humans amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns. D'aquesta manera i encara que la consulta no ho esmenti, el fet que l'activitat de mineria sigui una activitat econòmica d'acord amb l'IAE, i atès que tant aquest impost (art.79.1 TRLRHL) com l'IRPF (art 27.1 LIRPF) comparteix definició d'activitat econòmica es pot concloure que la percepció de rendes derivades de l'activitat de minat de criptomonedes tributa com a rendiment d'activitats econòmiques. Els ingressos obtinguts es valoraran pel preu de mercat de la criptomoneda en el moment del seu abonament, essent aquest el valor d' adquisició per a futures transmissions. Si bé, serà interessant estar atents a un pronunciament exprés per part de la DGT o de la jurisprudència on certifiqui de forma expressa la qualificació d' aquest tipus de renda en l' àmbit de l' IRPF.Els rendiments seran quantificats d'acord amb les regles establertes en els art. 27 al 32 de la LIRPF, integrant-se en la base imposable general (arts. 45 i 48 LIRPF).
- Guanys o pèrdua patrimonial: Quant a la qualificació de la renda percebuda com a guany patrimonial, l' art 33.1 de la LIRPF preveu expressament el caràcter residual dels guanys i pèrdues respecte a les dues qualificacions anteriors. Per tant, tenint en compte que l' activitat de minat s' ha de considerar com a activitat econòmica, seran pocs els supòsits on es pugui argumentar que el miner no compleix amb els requisits de l' art.27.
PRECISIONS: IVA
Malgrat considerar l'activitat de minat com una prestació de serveis a efectes de la seva tributació en l' IRPF com a activitat econòmica, la DGT en l' àmbit de la imposició indirecta ha assenyalat en la seva consulta V3625-16 que l' activitat de minat no condueix a una situació on existeix una relació entre el proveïdor del servei i el destinatari del mateix, concloent que <<la manca d' una relació directa entre el servei prestat i la contraprestació rebuda en els termes assenyalats, els serveis de minat objecte de consulta no estaran subjectes a l' Impost sobre el Valor Afegit>>.
Aquesta interpretació pot xocar amb la qualificació anterior de l' activitat de minat com a activitat econòmica, però, es pot defensar d' acord amb el principi d' estanqueïtat que, el criteri de la DGT en encabir l' IVA no aplica en l' àmbit de la imposició directa i, per tant, en l' IRPF existeix una veritable prestació de servei.
II. Transmissió de criptomonedes en el mercat secundari
D'altra banda, tenim el mercat secundari, el qual és el més comú i en el qual més opera la gent que no té la inversió de criptoactius com la seva activitat professional. Aquí, parlem d'un entorn financer on l'actiu prèviament emès (al mercat primari), es compra i ven entre inversors. Per tant, en aquest mercat no es crea la criptomoneda en si mateixa, sinó que es crea una interfície perquè els usuaris intercanviïn les seves criptomonedes al valor que marqui cadascuna.
Definits ambdós mercats (primari i secundari), podem sostenir que tots dos es troben íntimament relacionats entre si, tenint en compte que la generació i assignació de les criptomonedes en el mercat primari porta causa en la resolució, per part dels miners, dels problemes lògic-matemàtics plantejats per confirmar una transmissió de criptomonedes que ja existeix en el mercat secundari. En conseqüència, veiem com l' activitat dels miners relativa a la resolució dels problemes matemàtics, en virtut de la qual reben criptomonedes de nova emissió en el mercat primari, permet garantir transaccions en el mercat secundari.
Dit això, en avaluar com classificar en l' IRPF la renda derivada de la transmissió de criptomonedes en el mercat secundari, és clau distingir si l' operació objecte de gravamen és realitzada per un professional en el marc de la seva activitat professional o per un particular de forma privada fora de l' àmbit professional.
Per això, resulta fonamental separar els dos escenaris següents:
- a) Transmissió de criptomonedes per professionals En aquest cas parlem de la transmissió de criptomonedes per persones físiques o jurídiques l'activitat professional de les quals es basa en la compravenda d'actius digitals i en la intermediació en aquestes transmissions, la qual cosa en l'argot de les criptomonedes es denomina com a <<exchangers>>. Aquests professionals per dur a terme la seva activitat utilitzen pàgines webs o plataformes virtuals que connecten els oferents i demandants de criptomonedes, rebent una comissió com a contraprestació pels seus serveis.Aquí, hem d' entendre que la renda obtinguda per part dels <<exchangers>> en el marc de la seva activitat professional es classificaria com a rendiment d' activitats econòmiques d' acord amb el que disposa l' art.27 de la LIPRF. Això és així, tenint en compte que: (I) són rendiments procedents del treball personal i/o capital i, (II) el <<exchanger>> realitza una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i/o recursos humans amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns. Aquests rendiments s' integraran en la base imposable general de l' IRPF del professional contribuent i seran determinats de conformitat al mètode d' estimació directa, ja sigui en la seva modalitat normal o simplificada sobre la base a les regles de càlcul de l' art.28 de la LIRPF.
- b) Transmissió de criptomonedes per particulars que no desenvolupen activitat professionalAquest escenari potser sigui el més comú, atès que la proliferació de plataformes de <<exchanges>>, com Binance o Coinbase, han facilitat i han acostat l'inversor particular al món de les criptomonedes. Aquest tipus d'inversor sol adquirir criptomonedes a un determinat preu i, posteriorment, transmet les mateixes: I. A canvi d'una divisa: En aquest supòsit es transmet la criptomoneda com un actiu en si mateix i es rep a canvi euros o qualsevol altra moneda estrangera de curs legal, cosa que comportaria estar davant d'una compravenda. II. A canvi d'una altra criptodivisa:. En aquest cas nombroses consultes vinculants de la DGT (vegeu consulta V2005-22) han declarat que es tracta d'una permuta. III. A canvi de l'adquisició de béns o serveis: Novament, es tracta d 'una permuta, tenint en compte que es produeix un lliurament de criptomonedes a un tercer que admet aquest lliurament com a mitjà de pagament en contraprestació dels béns/serveis lliurats.Dit això, en tots els casos referits anteriorment, en avaluar la renda obtinguda pel contribuent com a resultat de la transmissió o intercanvi de criptomonedes, és imprescindible referir-se al concepte de guany i pèrdua patrimonial definit en l' art.33 de la LIRPF. Segons aquest precepte, s' entén que existeix un guany o pèrdua patrimonial sempre que es compleixin els tres requisits següents:- Que es generi una variació en el valor del patrimoni del contribuent.- Que la variació generada sigui a com a conseqüència d' una alteració en la composició del patrimoni.- Que la renda generada no es qualifiqui per normativa legal com a rendiment del treball, activitat econòmica o capital mobiliari.Amb caràcter general, per tant, la transmissió o permuta de criptomonedes per part d' aquells inversors particulars es qualificaria com un guany o pèrdua patrimonial a efectes de l' IRPF.
Determinació del guany patrimonial en renda: càlcul
La quantificació del guany patrimonial es determinarà per la norma general de l' art.34 de la LIRPF, essent aquesta la diferència entre els valors d' adquisició i transmissió de les criptomonedes. Tant a l' import d' adquisició com de transmissió, s' imputaran o deduiran aquelles despeses suportades per l' adquirent, com les comissions cobrades pels <<exchangers>>.
El guany o pèrdua resultant s' integrarà en la base imposable de l' estalvi, on els tipus actualment oscil·len entre el 19% i el 28%. Les pèrdues obtingudes per la transmissió d' una criptomoneda seran compensables amb els guanys obtinguts per la transmissió d' una altra criptomoneda, i fins i tot si després de compensar les pèrdues amb els guanys patrimonials encara quedés saldo negatiu, es pot compensar fins a un 25% dels rendiments de capital mobiliari (interessos de comptes bancaris, bons, obligacions, els dividends d'accions i, en general, títols de renda fixa) que son un tipus de renda diferent del guany patrimonial.
Així mateix, si en l'any de la pèrdua el contribuent no té prou guanys o rendiments de capital mobiliari per compensar, pots ajornar la compensació durant els quatre exercicis fiscals següents.
PRECISIONS
L' IRPF no grava com a guanys patrimonials les plusvàlues latents o no realitzades, per la qual cosa la variació del valor de les criptomonedes que posseeix el contribuent en la seva cartera, produïda per la fluctuació del mercat, no genera per se un guany patrimonial tributable en l' IRPF.
Malgrat que la simple tinença de criptomonedes no genera el fet imposable perquè sigui gravable en l'IRPF, això no és un obstacle perquè, en cas de ser subjecte obligat de l'Impost de Patrimoni, s'hagi de declarar el valor de les criptomonedes que posseeix el contribuent a la seva cartera a 31 de desembre.
Quant a el <<staking>> – obtenció de guanys dipositant determinades criptomonedes en moneders digitals –, la DGT ha estat clara, qualificant aquestes rendes com a rendiments de capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis, havent-se d'integrar en la base imposable de l'estalvi (vegeu consulta V1766-22).
Conclusió
La revolució de les criptomonedes no només està transformant els mercats, sinó també les regles del joc fiscal. En aquest context, entendre com tributen les activitats relacionades amb aquests actius és clau per a qualsevol inversor, ja sigui particular o professional. Però no només es tracta de complir amb les obligacions fiscals; és possible explorar enfocaments estratègics que optimitzin l'impacte financer de les teves decisions.
És per això que la fiscalitat no només és un deure; també pot ser una eina estratègica per treure el màxim partit de les teves inversions en el món cripto.
Estàs preparat per convertir la fiscalitat en una aliada de les teves inversions?
Fes el salt a una fiscalitat intel·ligent amb GRÀCIACALBET. ¡Maximitza el potencial de les teves criptomonedes!
